Castell de Chulilla

Img 1: Castillo

Castell de Chulilla. Declarat Monument Històric Artístic (BOE 30-03-1981).

Origen: Després de la conquesta i les guerres amb Castella del segle XIV, la fortalesa patix reformes importants que seguiran en els segles XV i XVI amb la utilització de la pólvora, però sobretot per la seua utilització com a residència i més tard com a presó d'eclesiàstics. En el segle XIX complix uns servicis importants per a la causa carlina, sent precisament l'assetjament de l'exèrcit governamental que la denomina com a castell dels Àngels, el que d'una forma definitiva iniciaria el procés de ruïna de la fortalesa.

Descripció: El castell se situa en la part alta de la muntanya que corona el poble. L'accés a la fortalesa partix de sud a nord des de les cases que existixen després de l'església, existint en esta avantmuralla una vintena de troneres saeteres. Al començament de la balustrada que servix de camí d'accés al castell se situa una torre albarrana. La segona i més principal muralla de l'emplaçament posseïx un talús per a reforçar eixe punt contra sapa i mina. El camí, ascendent, gira cap al migdia i enfronta la porta, amb arc de mig punt de rajola en l'exterior i arc escarser de carreuat en el seu interior. Després d'esta un rastell, maça, batent i al final la porta de fusta. Sobre la llinda hi ha un matacà emmerletat destinat a la defensa del portal igual que la torre. Traspassada l'entrada i al nivell del sòl, criden l'atenció dos alineacions de murs més primitius, probablement islàmics. Cap al nord continua la muralla que reforçaria la defensa i que acaba amb una torre cantonera a la que s'arriba per un tram de muralla que compta amb troneres en direcció nord. Al llarg de la part superior de la muralla hi ha un camí de ronda parapetat i en alguns punts emmerletat. Cap al sud s'estén el llenç de la muralla, quasi en línia recta, de morter i pedra, i unes restes de construccions del cos de guàrdia. Sobre ells un aljub. Este sector acaba amb un mur que unix la muntanya amb un bastió circular a què s'accedix per mitjà de quatre escalons. La fortalesa no ha necessitat la construcció de defenses a excepció del flanc oriental, perquè la naturalesa escabrosa del terreny impossibilita l'atac per les altres zones. Més enllà hi ha unes restes de tres dependències de maçoneria i amb paviment de rajola ceràmica a mà recolzades en el llenç i una habitació voltada en el primer ixent de la muralla. Annexa a esta habitació hi ha una àmplia dependència a què s'accedix per l’extrem sud que correspondria a un edifici molt important per al castell. Seguint la muralla s'arriba a l'àrea noble del castell, amb una torre quadrada, i per damunt d'ella i directament sobre el riu una torre cantonera amb un pis inferior voltat. Unides a la roca s'alcen tres dependències de tàpia sobre la base de maçoneria amb accés d'escalons semicirculars en pedra. Davall una d'elles hi ha un subterrani que comunica amb l'exterior i que facilitaria una eixida en un moment donat. Junt amb elles hi ha una sala al migdia amb dos vans que emmarquen dos arcs rebaixats. El sòl és de rajola roja i se subdividix en dos dependències, tenint la més oriental una cambra voltada en el seu subsòl. Esta seria una edificació de tipus residencial o alcaidia. Les seues dependències estan lluïdes en algeps i hi ha restes de pintura en ell. El sòl és de rajola roja, elaborat a mà. En la seua edificació original, predomina la tàpia de cudols i argamassa cenyida per verdugades de rajola. Tot esta àrea del recinte s'ha desenvolupat al voltant del que podríem denominar un pati d'armes que compta amb grans troneres. Amb ocasió de dur-se a terme la restauració i consolidació del castell, es van realitzar en 1985 i 1986 treballs arqueològics d'urgència en diverses àrees del recinte i es va realitzar el registre i catalogació dels gravats existents en tres àrees de la fortalesa i que mostren un gran interés iconogràfic, en l'entrada, junt amb el cos de guàrdia, en una dependència voltada situada junt amb el llenç de muralla i la planta inferior de l'edifici principal. Es tracta de gravats incisos amb burí fi sobre el morter de calç i arena: únicament en un cas hem observat la marca esculpida en pedra. Existixen de dos tipus: un signe de pedrapiquer en un carreu de la sexta filada dels muntants de la porta, de caràcter geomètric, de traços rectes i senzills i de poca profunditat; va ser gravat a cisell sobre la calcària. Un altre tipus de signes està constituït per grups de línies verticals encreuades horitzontalment per altra, sobre el morter. Després d'un bastió circular, es troba, ixent de la muralla, una cambra voltada en les parets de la qual es van gravar diversos grups de signes, que en l'actualitat han patit el vandalisme d'irresponsables que han propiciat la seua pràctica desaparició.

  • Features:
  • Type: BIC Monumento
  • Època: Siglo XIV
  • Address:
  • Calle Venerable José Cervera
  • Chulilla

Rate and share