Multimèdia Gallery 

L'ermita dedicada a Sant Antoni Abad, coneguda col•loquialment com La Capelleta és l'únic vestigi que queda de la primitiva Església Parroquial de Sant Joan Baptista. Si bé es desconeix quan es va construir, l'acta de fundació de la parròquia de Manises està datada el 2 d'abril de 1370, dia en què es desvincula de la parròquia de Paterna.

Este temple va estar en funcionament fins que es va inaugurar la nova església en 1751. Posteriorment el vell temple va ser demolit, però es va conservar una de les seues capelles, la qual, després de la seua rehabilitació, iniciada a mitjan segle XIX, es va convertir en l'actual Ermita de Sant Antoni.


L'estat actual de la fatxada de l'ermita és el resultat de nombroses intervencions, l'última a principi del segle XXI. Presenta un cos rectangular, més alt que ample, rematat per una espadanya que allotja en el seu interior una xicoteta campana, i a un costat i a l'altre dos pinacles de ceràmica de reflex metàl·lic semblants al de l'espadanya. L'estil actual d'esta capella és així eclèctic, fruit de les distintes actuacions, amb predomini de característiques neoclàssiques en l'exterior i neogòtiques en el seu interior.


L'accés al temple es realitza per una porta de fusta en què es distingix, per la composició dels ferratges, la disposició en arc apuntat propi de l'estil gòtic. Esta porta deu ser un dels pocs elements que s'han conservat de l'església original.


En els extrems de la llinda de la porta hi ha un taulellet ceràmic a cada costat: en el de l'esquerra hi ha el rètol que dóna nom a l'actual ermita. En el costat oposat un altre taulellet representa la Mare de Déu del Rosari amb el Xiquet en braços. A l'esquerra de la porta hi ha un panell de ceràmica col·locat amb motiu del sisé Centenari de la fundació de l'Església Parroquial de Sant Joan Baptista, que es va celebrar el 16 de juliol de 1970.


En ell es pot llegir: “per a memòria el senyor Jaume d'Aragó, bisbe de València; el senyor Felip de Boïl, senyor de Manises; Romeu de Soler, rector de Paterna i canonge de València; i Sancho de Sancho, síndic i procurador dels honrats hòmens de Manises, van fundar esta parròquia, de Sant Joan Baptista, desmembrada de la de Paterna el 2 d'abril de 1370. Manises 1970 - sisé Centenari”.


En la paret lateral hi ha un altre panell de taulellets realitzat per José Royo Vilar. El seu tema iconogràfic és el Sant Viàtic travessant amb barca el riu Túria; la Torre i la Séquia dels Arcs es representen al fons, perquè són emblemes de Paterna i de Manises. Tot això emmarcat per reproduccions de taulellets i socarrats dels segles XIV i XV, propis de les terrisseries d'ambdós pobles.


En l'interior de la capella, de reduïdes dimensions, vegem que tot el recinte s'envolta d'un sòcol de taulellets ceràmic, d'estil renaixentista, fabricat al voltant de 1920. En el mur oposat a l'entrada es localitza l'altar, d'estil neogòtic, que allotja les imatges de Sant Antoni de Pàdua i la Mare de Déu del Rosari. A un costat de la capella se situa la pila baptismal, el got de pedra tallada de la qual és original del segle XIV.